Pagament per generació a Argentona

Argentona és un municipi amb prop de 12.850 habitants (2024), amb una superfície de 25,2 km² i una superfície urbana de 3,89 km². Amb una densitat urbana de 3.302,35 hab./km², es tracta d’un municipi amb una estructura força vertical al nucli urbà i més horitzontal a les urbanitzacions i disseminats.

L’any 2004 es va decidir que la recollida de matèria orgànica (FORM) i de fracció resta passés a fer-se porta a porta (PaP) al nucli urbà i a la urbanització de Madà (uns 8.600 habitants en total). Per a la resta d’urbanitzacions i el barri del Cross (uns 2.900 habitants en total), la recollida continuaria amb el sistema de contenidors.

El desembre de 2008, a les zones amb sistema PaP es van retirar els iglús grocs i blaus i es va passar a un sistema de recollida porta a porta de 4 fraccions.

Des del 2016-2017, les urbanitzacions de Ginesteres, Can Cabot, Can Ribosa, Can Raimí i el barri del Cros estan incloses en la recollida porta a porta.

En el cas dels habitatges disseminats, a l’abril del 2022 es va instal·lar una àrea tancada amb contenidors oberts a l’interior, situada a la cantonada del punt net, que s’obre amb un codi al qual només tenen les persones que resideixen en habitatges disseminats.

L’objectiu ambiental de la introducció del sistema de pagament per generació de residus (ara també conegut com a taxa per comportament) va ser, en primer lloc, reduir la generació de residus, especialment de la fracció resta, i en segon lloc millorar els resultats de recollida selectiva, ja que amb aquest sistema s’aplica el principi de “qui contamina paga”, premiant aquells ciutadans que fan esforços per millorar la seva gestió de residus.

D’altra banda, també hi havia un objectiu de justícia social, promovent que cada llar i comerç pagués en funció del que generés.

L’1 de febrer de 2010 es va iniciar el model de pagament per generació de residus, anomenat Taxa Justa, per a uns 8.600 habitants d’Argentona (els del nucli antic i la urbanització de Madà), a més dels comerços; després d’un període de 3 mesos de proves que havia començat el 22 d’octubre de 2009.

Posteriorment, els anys 2016 i 2017, es va ampliar el servei per incloure el barri del Cros i les urbanitzacions de Ginesteres, Can Cabot, Can Ribosa i Can Raimí.

El sistema que es va implantar va ser el de pagament per bossa per les fraccions resta i envasos a nivell domèstic i comercial, a més del sistema de pagament per bujol per la fracció orgànica a nivell comercial.

Inicialment, la taxa estava dividida en dues parts: una part general (95 €/any per als domicilis i en funció de la categoria comercial per als comerços), cobrada mitjançant rebut, i una part variable que es recaptava mitjançant la venda de les bosses estandarditzades d’ús obligatori per treure la fracció resta i els envasos, tant a nivell domèstic com comercial (vegeu la taula següent amb les seves característiques i preus). Aquestes bosses són estandarditzades amb el logotip de l’Ajuntament, amb un volum, característiques i preu determinats (Puig i Calaf, 2011).

Característiques i imports de les bosses estandarditzades del sistema de pagament per bossa d’Argentona, de 2010 a 2012.

Font: Ordenança fiscal núm. 11 d’Argentona de 2010 a 2012.

Els bolquers generats per infants i per adults amb problemes d’incontinència estan exempts de la taxa. Per aquesta fracció s’utilitza una bossa especial, de color blanc translúcid i amb un logotip vermell, que pot ser obtinguda gratuïtament a l’Ajuntament.

Anteriorment, la taxa domiciliària era plana. Concretament, el 2009 s’esperava cobrar 151 €/any a cada família, independentment de la generació. Amb la nova taxa, una família que produïa una bossa de resta i una d’envasos a la setmana acabaria pagant un total de 147 €/any.

Durant el període de proves, els ciutadans i comerços havien d’utilitzar obligatòriament les bosses estandarditzades per a les fraccions resta i envasos, però aquestes les aconseguien gratuïtament a l’Oficina Ambiental. A partir de l’1 de febrer de 2010 van deixar de ser gratuïtes i s’havien d’adquirir en algun dels 12 comerços col·laboradors del municipi, amb els quals es va signar un conveni de col·laboració. També es podien adquirir a la deixalleria municipal.

Les bosses incorrectes no són recollides. Per tant, els ciutadans les han de retirar i treure els residus a la bossa correcta.

D’altra banda, a nivell comercial també hi ha una part variable que depèn del volum de cubell contractat per a la fracció orgànica (FORM). Aquest import es paga dins del rebut anual.

El gener de 2012, amb el canvi de govern municipal i amb l’objectiu de recuperar la participació dels ciutadans que no hi participaven i així assegurar una major recaptació de la taxa, es va decidir aplicar una modificació en la definició i cobrament de la part variable de la taxa. Fins aleshores, la part variable es cobrava a través de la venda de bosses. Des d’aleshores, s’assigna un nombre de bosses per família en funció del nombre de residents per llar i es reparteixen totes a l’inici de l’any. Així, el sistema de cobrament d’aquesta part passa a integrar-se amb el cobrament de la part general, a través de rebut. Un cop s’acaben les bosses, les famílies han d’anar als comerços a comprar les que necessitin. A nivell comercial, no s’hi va aplicar cap canvi.

A l’octubre de 2012, després d’un procés mitjançant enquestes i sessions participatives, es va decidir retirar la bossa d’envasos per als habitatges. La part variable corresponent es va integrar a la part general, en funció del nombre d’habitants.

Els anys 2016 i 2017 es va realitzar l’ampliació del sistema de taxa justa al barri del Cros i a les urbanitzacions de Ginesteres, Can Cabot, Can Ribosa i Can Raimí. En aquestes zones es va introduir un calendari de recollida porta a porta amb menor freqüència per a algunes fraccions, que va estar subjecte a un procés participatiu amb la ciutadania.

A continuació, es mostren les quotes actuals de la taxa:

Tarifes de tipologia general per al servei de recepció obligatòria de recollida, transport, tractament i eliminació de residus domèstics, 2025.

Nota: Per als habitatges sense empadronar (segones residències, cases buides, etc.), s’aplica el Tram I.

Font: Ordenança fiscal número 11 reguladora de la taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres residus sòlids urbans, 2025.

Característiques i imports de les bosses estandarditzades del sistema de pagament per bossa d’Argentona, 2025.Font: Ordenança fiscal número 11 reguladora de la taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres residus sòlids urbans, 2025.

Les llars situades fora de la recollida PaP (Can Vilardell, la Plana Sita i habitatges disseminats) tenen una tipologia de quota especial i no els aplica la part variable de la taxa. La quota especial també pot incloure una quota reduïda per a aquelles llars integrades a la xarxa de compostatge casolà.

Tarifes de tipologia especial per al servei de recepció obligatòria de recollida, transport, tractament i eliminació de residus domèstics, 2025Font: Ordenança fiscal número 11 reguladora de la taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres residus sòlids urbans, 2025.

Pel que fa als residus comercials, la taxa també consta d’una tipologia general per a aquelles zones amb recollida PaP (afegint la urbanització Madà i la zona industrial Can Negoci) i una especial per als locals situats fora de la zona PaP. Les activitats que acreditin la recollida mitjançant gestors privats estan exemptes d’abonar la taxa.

Les tarifes de tipologia general consisteixen en una part general i una part variable. La part general es determina en funció de la naturalesa de l’activitat, i s’aplica una tarifa reduïda als locals que disposin del distintiu de comerç verd.

La part variable consta de tres parts: la primera depèn del volum del cubell de bioresidus escollit, sent un import anual; la segona depèn del volum i nombre de bosses estandarditzades lliurades de fracció resta; i la tercera part depèn del volum i nombre de bosses estandarditzades lliurades d’envasos (vegeu la taula següent).

Tarifes especials comercials per a la recollida de la fracció orgànica, resta i envasos, 2025Font: Ordenança fiscal número 11 reguladora de la taxa per recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres residus sòlids urbans, 2025.

En el primer any d’implantació es va aconseguir reduir la generació de residus per habitant de 1,67 kg/hab·dia (2009) fins a 1,50 kg/hab·dia (2010) (un 10,15% menys). Des d’aleshores, la generació per càpita ha anat disminuint, situant-se en valors de 1,42 kg/hab·dia el 2013 (una reducció total del 28,7%) i de 1,19 kg/hab·dia el 2024. Així mateix, el percentatge de recollida selectiva ha millorat, passant del 64,3% el 2009 al 65,1% el 2013 i al 86,3% el 2024:

Evolució de la generació de residus i del percentatge de recollida selectiva a Argentona, 2006-2024Font: Elaboració pròpia

D’altra banda, analitzant la generació específica de cadascuna de les fraccions gravades, s’observa que la fracció resta va disminuir de 593 g/hab·dia el 2009 a 383 g/hab·dia el 2013 (un 35,4%) i fins a 152g/hab·dia el 2024 (una reducció del 74,5% respecte del 2009).

Els residus d’envasos també van disminuir dels 77 g/hab·dia el 2009 als 60 g/hab·dia el 2010 i fins als 59 g/hab·dia el 2011 (en total un 23,7%). Però arran del canvi d’aplicació de la taxa descrit a partir del 2012, van incrementar fins a xifres de 64 g/hab·dia el 2013 i fins a 100 g/hab·dia el 2024.

Finalment, la fracció orgànica va patir un lleuger augment el 2010 (de 347 a 357 g/hab·dia), però a partir d’aleshores va anar disminuint fins a situar-se en 334 g/hab·dia el 2013 (vegeu la figura següent). El 2024, la generació de fracció orgànica havia tornat a augmentar fins a 386 g/hab·dia.

Evolució de la generació per càpita de resta, orgànica i envasos a Argentona, 2006-2024.Font: Elaboració pròpia

Pel que fa als resultats d’envasos, el canvi de sistema el 2012 va fer incrementar la quantitat d’envasos recuperats, si bé el nivell d’impropis va augmentar del 19% el 2011 al 28% el 2012.

Tots aquests resultats són per al conjunt del municipi. No es poden discernir els resultats concrets de les zones on es va implantar el sistema de pagament per generació.

Puig Ventosa, I., Calaf Forn, M. (2011) “Pago por generación de residuos: el caso de Argentona”. Residuos. La revista técnica del medio ambiente. Setembre 2011, 124: 18-28.

Calaf Forn, M., Pellicer García, P. (2025) “Tasas de residuos de pago por generación: experiencias, barreras y retos en España”. Instituto de Estudios Fiscales (inèdit).