Els impostos sobre l’abocament i la incineració són clau per a la implementació de dos principis bàsics en gestió de residus: el principi “qui contamina paga” i la jerarquia de residus. El principi “qui contamina paga” -formulat per l’OCDE el 1972 [1] i inclòs en els principals documents vertebradors de la política de residus a nivell europeu i estatal- determina que els responsables de la contaminació s’han de fer càrrec dels seus costos. El mercat no és capaç de generar preus per a l’abocament i la incineració que integrin els costos socials i ambientals, de manera que l’aplicació d’un impost contribueix a la internalització d’aquests costos. D’altra banda, la jerarquia de residus [2] indica el següent ordre de prioritats de gestió: “prevenció; preparació per a la reutilització; reciclatge; altres tipus de valorització (per exemple, la valorització energètica) i eliminació”. L’abocament i la incineració de residus ocupen els dos últims esglaons de la jerarquia.

Un impost que elevi els costos totals d’aquests tractaments contribueix a corregir el seu cost relatiu respecte al de la resta d’opcions (particularment important per a l’abocament, que d’altra manera és generalment l’opció més barata) i, per tant, contribueix a promoure les opcions prioritàries segons la jerarquia de residus.

Els impostos sobre els tractaments finalistes, particularment sobre l’abocament, són d’aplicació en la pràctica totalitat de països europeus i la seva efectivitat està àmpliament demostrada. [3]

​[1] OECD. (1972). Recommendation of the Council on Guiding Principles concerning International Economic Aspects of Environmental Policies.

[2] Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre, sobre els residus i per la que es deroguen determinades Directives (Directiva Marc de Residus), article 4: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex:32008L0098

​[3] VV.AA. (2012) Use of economic instruments and waste management performances. Final Report Contract ENV.G.4/FRA/2008/0112. European Commission (DG ENV): https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/566f28fd-3a94-4fe0-b52d-6e40f8961c7e

La Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular estableix l’impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.

L’article 91 de la Llei defineix que el contribuent és qui realitzi el fet imposable, mentre que el substitut del contribuent és el gestor de la instal·lació, qui ha de repercutir l’import sobre el contribuent.

La base imposable està constituïda pel pes dels residus i la quota íntegra depèn del tipus impositiu que li correspongui a cada tipus de residus i tractament.

La llei compta amb una vintena de tipus impositius, entre els quals destaquen els 40 €/t pels abocaments de residus municipals o els 15 €/t per la incineració de residus municipals amb valorització energètica. La llista completa de tipus és la següent (art. 93.1):

“a) En el caso de residuos depositados en vertederos de residuos no peligrosos:

1.º Si se trata de residuos municipales: 40 euros por tonelada métrica.

2.º Si se trata de rechazos de residuos municipales: 30 euros por tonelada métrica.

3.º Si se trata de residuos distintos de los especificados en los números 1.º y 2.º anteriores que hayan sido eximidos de tratamiento previo en los términos establecidos en el artículo 7.2 del Real Decreto 646/2020, de 7 de julio:

1. Con carácter general: 15 euros por tonelada métrica.
2. Si se trata de residuos con un componente de residuos inerte superior al 75 por ciento: la parte del residuo inerte 3 euros por tonelada y el resto 15 euros por tonelada.

4.º Si se trata de otro tipo de residuos:

1. Con carácter general: 10 euros por tonelada métrica.
2. Si se trata de residuos con un componente de residuos inerte superior al 75 por ciento: la parte del residuo inerte 1,5 euros por tonelada y el resto 10 euros por tonelada.

b) En el caso de residuos depositados en vertederos de residuos peligrosos:

1.º Si se trata de residuos que hayan sido eximidos de tratamiento previo en los términos establecidos en el artículo 7.2 del Real Decreto 646/2020, de 7 de julio: 8 euros por tonelada métrica.

2.º Si se trata de otro tipo de residuos: 5 euros por tonelada métrica.

c) En el caso de residuos depositados en vertederos de residuos inertes:

1.º Si se trata de residuos que hayan sido eximidos de tratamiento previo en los términos establecidos en el artículo 7.2 del Real Decreto 646/2020, de 7 de julio: 3 euros por tonelada métrica.

2.º Si se trata de otro tipo de residuos: 1,5 euros por tonelada métrica.

d) En el caso de instalaciones de incineración de residuos municipales que realicen operaciones de eliminación codificadas como operaciones D10:

1.º Si se trata de residuos municipales: 20 euros por tonelada métrica.

2.º Si se trata de rechazos de residuos municipales: 15 euros por tonelada métrica.

3.º Si se trata de residuos diferentes de los especificados en los números 1.º y 2.º anteriores: 7 euros por tonelada métrica.

e) En el caso de instalaciones de incineración de residuos municipales que realicen operaciones de valorización codificadas como operaciones R01:

1.º Si se trata de residuos municipales: 15 euros por tonelada métrica.

2.º Si se trata de rechazos de residuos municipales: 10 euros por tonelada métrica. 3.º Si se trata de residuos diferentes de los especificados en los números 1.º y 2.º anteriores: 4 euros por tonelada métrica.

f) En el caso de otras instalaciones de incineración de residuos:

1.º Si se trata de residuos municipales: 20 euros por tonelada métrica.

2.º Si se trata de rechazos de residuos municipales: 15 euros por tonelada métrica.

3.º Si se trata de residuos diferentes de los especificados en los números 1.º y 2.º anteriores que no han sido sometidos a las operaciones de tratamiento codificadas como R02, R03, R04, R05, R06, R07, R08, R09, R12, D08, D09, D13 y D14 en los anexos II y III de esta ley: 5 euros por tonelada métrica.

4.º Si se trata de otro tipo de residuos: 3 euros por tonelada métrica.

g) En el caso de residuos coincinerados en instalaciones de coincineración de residuos: 0 euros por tonelada métrica.”

L’article 93.2 permet a les CCAA l’increment dels tipus impositius per sobre dels nivells mínims definits en la Llei. A més, la recaptació de l’impost anirà assignada a les CCAA en funció d’on tinguin lloc els fets imposables (art. 97). Així mateix, la disposició addicional vint-i-unena permet mantenir els impostos autonòmics preexistents a la Llei, sempre que compleixin amb la identitat del fet imposable, les mateixes exempcions i l’import de la quota no sigui inferior.

El desembre de 2020, el Consell de la Unió Europea va aprovar una contribució nacional basada en els residus d’envasos plàstics. Per la seva banda, la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular ha suposat la creació de l’Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables.

Aquest impost és de 0,45 euros per quilogram de plàstic no reutilitzable (art. 78) i estan subjectes a ell la fabricació, importació o adquisició intracomunitària dels productes, però no ho estan les exportacions.

La base imposable (art. 77.1) és la quantitat de quilograms de plàstic no reciclat que contingui cada producte, havent-se de certificar mitjançant una entitat acreditada per emetre certificats, d’acord amb la norma UNE-EN 15343:2008, la quantitat de plàstic reciclat que forma part de l’envàs de plàstic produït (art. 77.3).

Mentre que la contribució europea genera un incentiu als Estats Membres per incrementar el reciclatge dels envasos de plàstic, l’impost estatal afavorirà que els subjectes passius (fabricants i importadors) tinguin incentius per augmentar la quantitat de plàstic reciclat dels seus envasos.

El document “Research paper on a European tax on plastics”, elaborat per la Fundació ENT presenta els fonaments d’un impost sobre els plàstics a escala de la UE i analitza en quin moment de la cadena de valor es podria aplicar. Es presenten diverses alternatives relacionades amb la naturalesa jurídica i l’organització de l’instrument proposat, i la seva interacció amb el marc normatiu de la UE i les normes de gestió de residus.

Els impactes de l’impost es discuteixen en termes d’ingressos, competitivitat, plàstics més afectats i efectes ambientals positius. Es presenten algunes recomanacions en relació amb tipus impositius i beneficis fiscals.