Cànon sobre l’abocament i la incineració de residus municipals de Catalunya

Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a aplicar cànons sobre l’abocament i la incineració de residus municipals. El cànon d’abocament es va crear el 2004 (amb un tipus impositiu inicial de 10 €/t) i el d’incineració es va instaurar el 2008 (5 €/t). Els tipus han anat augmentant progressivament [i], fins a assolir el 2023 uns imports de 65,30 i 32,70 €/t, respectivament [ii]. Els tipus s’han mantingut el 2024.

Figura 1. Evolució del tipus impositiu del cànon sobre l’abocament i la incineració de residus municipals a Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya 

Aquests cànons han demostrat la seva efectivitat per disminuir l’abocament i la incineració de residus en massa, així com per incrementar els nivells de recollida selectiva i reciclatge a Catalunya, en particular de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM):

Figura 2. Evolució de la generació, recollida selectiva de la fracció orgànica, abocament i incineració a Catalunya, 2004-2022

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya 

L’efectivitat d’aquest tribut s’explica pel disseny, i en particular pel caràcter finalista, que estableix que els ingressos es destinen al Fons de Gestió de Residus (94,7 milions d’euros el 2023, segons la previsió de l’Agència de Residus de Catalunya) [iii].

Pel que fa a la recaptació, la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del malbaratament dels residus a l’article 6.10 (modificat per la Llei 5/ 2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient) estableix que “El cincuenta por ciento de los fondos, como mínimo, debe destinarse al tratamiento de la fracción orgánica recogida selectivamente, incluidos los tratamientos que reducen la cantidad o mejoran la calidad del rechazo de los residuos destinados a la disposición del rechazo, en especial en cuanto a la reducción de la fracción orgánica contenida en la fracción resto, y la financiación de las infraestructuras previstas en el Plan territorial sectorial de infraestructuras de gestión de residuos municipales; el resto de los recursos debe destinarse a la recogida selectiva en origen de la materia orgánica, a la recogida selectiva y el reciclaje de otras fracciones de residuos, a otras formas de valorización material y a la promoción de campañas de sensibilización, divulgación y educación ambiental, y debe garantizarse que, en todo caso, el 2% de los fondos se destinen a acciones de infraestructura verde y de mejora ambiental territorial. Los recursos destinados a acciones de infraestructura verde y de mejora ambiental territorial deben traspasarse trimestralmente, una vez cerrado el plazo de recaudación, a la dirección general competente en políticas ambientales, que es la encargada de realizar su gestión y distribución de manera concertada con las administraciones locales de ámbito municipal o metropolitano cuyo territorio resulte directa o indirectamente afectado por la implantación o el funcionamiento de las infraestructuras de gestión de residuos.”

A la pràctica, la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus estableix anualment una Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, que estableix els criteris de distribució de la recaptació. D’acord amb la guia de 2023, els ens locals cobren per la recollida selectiva d’acord amb els imports següents:

Taula 1. Criteris de retorn del cànon de residus als ens locals, 2023

* Autocompostatge com a via exclusiva. ** Nota 2: Autocompostatge com a via complementària.
Font: https://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits_-_nou/impost_cedit_residus/canons/guies_balancos/guia_impost_cedit.pdf

Des de la implantació del cànon, s’han produït lleugeres modificacions als criteris de retorn. Així, és rellevant assenyalar algunes de les modificacions: p.ex., del 2004 al 2010 existia un criteri per la recollida selectiva del paper-cartró, el 2020 es van introduir nous criteris de recollida de tèxtil i fracció vegetal (poda), etc.

Pel que fa al retorn per recollida selectiva de la fracció orgànica (FORM), el concepte 8 de la taula anterior es multiplica per dos coeficients. El primer depèn de si el municipi és rural, semirrural o urbà. El segon depèn del nivell d’impropis a la FORM, calculat d’acord amb el gràfic següent:

Figura 3. Funció de càlcul del factor de qualitat de la FORM a aplicar al retorn del cànon, 2023

Font: https://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits_-_nou/impost_cedit_residus/canons/guies_balancos/guia_impost_cedit.pdf

Per a recollides amb un contingut d’impropis superior al 12%, el retorn d’aquest concepte serà zero. Per a les recollides amb un percentatge d’impropis inferior al 3%, a l’import final, fruit d’aplicar l’import unitari i els diferents coeficients, cal sumar 10 €/t addicionals per bona qualitat.

Aquest sistema de retorn actua com a incentiu per implantar, o si escau millorar, la recollida selectiva i el tractament de residus, sobretot de matèria orgànica. Des de la seva posada en marxa el 2004, l’increment de municipis on es recull aquesta fracció separadament ha crescut de manera significativa:

Figura 4. Evolució dels municipis amb recollida selectiva de la fracció orgànica abans i després de la introducció del cànon

Font: Agència de Residus de Catalunya

A més, el cànon ha facilitat que Catalunya albergi un nombrós nombre de municipis que apliquen sistemes que arriben a molt bons resultats de recollida selectiva (per exemple, sistemes de recollida porta a porta [iv] o de pagament per generació [v]).

L’1 de gener de 2023 va entrar en vigor el nou impost estatal “Impost sobre la disposició de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració” aprovat per la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. La disposició addicional vint-i-unena estableix que “Las comunidades autónomas que a la entrada en vigor de esta ley tengan establecido un impuesto propio sobre el depósito de residuos en vertederos, la incineración y la coincineración de residuos, podrán mantener la gestión, liquidación, recaudación e inspección en tanto se establecen los acuerdos necesarios”.

Així, el cànon de residus fou derogat i substituït per un impost estatal cedit de residus [vi] regulat a través del Decret llei 17/2022 [vii] que indica a l’article 1.2 que “Correspon a l’Agència de Residus de Catalunya gestionar, comprovar, inspeccionar i revisar els actes derivats de l’aplicació de l’impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coinicineració, llevat de la reclamació economicoadministrativa”. A més, el Decret llei 17/2022 estableix els tipus de gravamen de l’impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració per al 2023 a l’annex i l’Ordre ACC/3/2023 [viii] desenvolupa els seus procediments administratius.

[i] L’últim augment esglaonat dels tipus de gravamen del cànon es va aprovar a la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient: https://www.boe.es/eli/es-ct/l/2020/04/29/5/dof/spa/pdf

[ii] El cànon també grava l’abocament de residus industrials i de la construcció, però la seva anàlisi no forma part d’aquest cas d’estudi.

[iii] https://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits_-_nou/impost_cedit_residus/canons/guies_balancos/previsio_impost_cedit_2023.pdf

[iv] https://portaaporta.cat/ca/index.php

[v] http://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/centre_catala_del_reciclatge__ccr/guia_pxg.pdf

[vi] https://residus.gencat.cat/ca/consultes_i_tramits_-_nou/impost_cedit_residus

[vii] Decret llei 17/2022, de 20 de desembre, pel qual s’estableixen mesures d’adaptació a l’impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració, i per a la subrogació de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat al conveni regulador del finançament i l’explotació de la xarxa d’abastament de la Llosa del Cavall. Disponible a: https://dogc.gencat.cat/es/document-del-dogc/?documentId=947630

[viii] Ordre ACC/3/2023, de 13 de gener, per la qual s’aprova el model 593 “Impuesto sobre el depósito de residuos en depósitos controlados, incineración y coincineración. Autoliquidación”, s’estableix la forma i el procediment per a la presentació, es crea el Cens de l’impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració, es regula la inscripció al Registre Territorial a Catalunya de les persones obligades tributàries per l’impost sobre el dipòsit de residus a dipòsits controlats, la incineració i la coincineració i s’aprova el model de targeta d’inscripció. Disponible a: https://dogc.gencat.cat/es/document-del-dogc/?documentId=949281