Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a aplicar cànons sobre l’abocament i la incineració de residus municipals. El cànon d’abocament es va crear el 2004 (amb un tipus impositiu inicial de 10 €/t) i el d’incineració es va instaurar el 2008 (5 €/t). Els tipus han anat augmentant progressivament, fins a arribar el 2020 uns imports de 47,10 i 23,60 €/t, respectivament [1].
Aquests cànons han demostrat la seva efectivitat per disminuir l’abocament i incineració de residus en massa, així com per incrementar els nivells de recollida selectiva i reciclatge a Catalunya, en particular de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM):
Figura 1. Evolució de la generació, recollida selectiva de la fracció orgànica, abocament i incineració a Catalunya, 2004-2015
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya http://estadistiques.arc.cat
L’efectivitat d’aquest tribut s’explica pel seu disseny, i en particular pel seu caràcter finalista, que estableix que els ingressos es destinen al Fons de Gestió de Residus (73,8 milions d’euros el 2019, segons la previsió de l’Agència de Residus de Catalunya [2]).
Pel que fa a la recaptació, la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, en el seu article 6.10 (modificat per la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives i financeres) estableix que “El cinquanta per cent dels fons, com a mínim, s’ha de destinar al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament, inclosos els tractaments que redueixen la quantitat o milloren la qualitat del rebuig dels residus destinats a la disposició del rebuig, en especial pel que fa a la reducció de la fracció orgànica continguda en la fracció resta, i al finançament de les infraestructures previstes en el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals. La resta dels recursos s’ha de destinar a la recollida selectiva en origen de la matèria orgànica, a la recollida selectiva i el reciclatge d’altres fraccions de residus, a altres formes de valorització material i a la promoció de campanyes de sensibilització, divulgació i educació ambiental”.
A la pràctica, la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus estableix anualment una “Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals”, que estableix els criteris de distribució de la recaptació. D’acord amb la guia de 2019, els ens locals cobren per la recollida selectiva d’acord amb els següents imports:
Taula 1. Criteris de retorn del cànon de residus als ens locals, 2019
Finalment, per les recollides amb un percentatge d’impropis inferior al 3%, a l’import final, fruit d’aplicar l’import unitari i els diferents coeficients, caldrà sumar-hi 10 €/t addicionals per bona qualitat.
Aquest sistema de retorn actua com a incentiu per implantar, o, si s’escau millorar, la recollida selectiva i el tractament de residus, sobretot de matèria orgànica. Des de la seva posada en marxa el 2004, l’increment de municipis on es recull aquesta fracció separadament ha crescut de forma significativa:
Figura 3. Evolució dels municipis on existeix recollida selectiva de la fracció orgànica.
A més, el cànon ha facilitat que Catalunya aculli un nodrit nombre de municipis que apliquen sistemes que assoleixin molt bons resultats de recollida selectiva (per exemple, sistemes de recollida porta a porta [3] o de pagament per generació [4]).
