Altres instruments

SISTEMES DE BONIFICACIÓ-PENALITZACIÓ APLICAT A RESIDUS

Els sistemes de bonificació-penalització (també anomenats bonus-malus o feebate en anglès, b/p d’ara endavant) consisteixen en l’aplicació de tarifes variables, bonificant o penalitzant (per exemple, als usuaris o als productors) d’un servei segons el comportament ambiental perseguit, prenent com a referència el comportament mitjà. Aquells amb un comportament ambiental millor que la mitjana reben una bonificació i aquells amb un comportament pitjor que la mitjana afronten una penalització.

Els sistemes b/p s’han aplicat ja per discriminar vehicles en funció del seu consum (per exemple, a Maryland[1], Califòrnia[2] i França[3],[4], a l’àmbit de l’eficiència energètica dels edificis (a Califòrnia[5]) i la seva aplicació s’ha proposat en camps com el control de la contaminació, l’ús de l’aigua potable o la conservació de l’energia[6]. En el sector privat, és un sistema molt usat pels assegurances automobilístiques, premiant el bon historial del conductor i castigant a aquells que registren incidències.[7]

En el cas dels residus, es pot aplicar, per exemple, quan diversos municipis s’associen en un ens supramunicipal per a la gestió dels seus residus, modulant els seus pagaments en funció dels seus resultats. Els sistemes b/p permeten bonificar aquells municipis que generen menys residus per càpita i fan millor recollida selectiva, a costa de penalitzar aquells que presenten pitjors resultats. D’aquesta manera es desincentiven comportaments negatius i es compensa econòmicament als que aconsegueixen millors resultats.

La seva aplicació també és possible en l’àmbit municipal, per a discriminar entre les taxes que paguen els contribuents de cada barri, en funció dels diferents nivells de recollida selectiva assolits, encara que això només té sentit en municipis de suficient grandària com per poder zonificar el servei de recollida de residus i obtenir resultats per barris.

 

Mètode de càlcul

Aquest sistema es pot aplicar de diferents maneres. A continuació es detalla un model bàsic de b/p a mode d’exemple.

Si anomenem i a un municipi qualsevol dels p que integren una entitat supramunicipal de tractament de residus i anomenem j a cada un dels q tractaments possibles (abocador, compostatge, reciclatge, etc.), llavors podem definir unes bonificacions – penalitzacions b/pij per a cada municipi i per a cada sistema de tractament de la següent manera:

On: tij/habi tones per habitant tractades al municipi i amb el sistema j
ttj/habt tones per habitant tractades al total de la entitat supramunicipal amb el sistema j
b/pij pot ser un valor positiu (penalització) o negatiu (bonificació).
nj és una constant definida per a cada tractament.

Les bonificacions i penalitzacions calculades se sumarien o restarien al pagament que a cada municipi li correspon realitzar a la entitat supramunicipal.

L’exemple definit en l’anterior equació és globalment neutre per a l’entitat supramunicipal, ja que s’ingressa el mateix amb o sense l’aplicació del sistema, en ser zero la suma de totes les bonificacions i penalitzacions. En canvi, el model no és neutre per als municipis, sinó que premia els que fan una gestió dels residus ambientalment més satisfactòria.

Dimensionant les bonificacions i penalitzacions linealment en funció de la diferència entre el comportament del municipi i el de la mancomunitat, els municipis que tinguin un comportament més allunyat de la mitjana en positiu o en negatiu seran els que percebin les majors bonificacions o penalitzacions, respectivament. Per contra, els municipis amb un comportament idèntic al comportament mitjà de la mancomunitat no veuran afectat el seu pagament. Per això, els municipis amb molt pes poblacional dins de l’entitat supramunicipal no s’apartaran gaire del comportament mitjà, de manera que la intensitat amb què sentiran les bonificacions o penalitzacions serà necessàriament moderada.

En definir diferents valors de nj per a cada sistema de tractament és possible discriminar-afavorint la reducció i el reciclatge de residus allà on es consideri prioritari. Si es vol desincentivar el tractament j, nj ha de ser positiu, i viceversa. En ambdós casos, com més nj (en valor absolut) major l’incentiu. Les bonificacions i penalitzacions haurien de ser més accentuades pels tractaments finalistes que per als tractaments preventius, ja que les fraccions amb destinació als primers són les que és prioritari minimitzar.

Un sistema de bonificació – penalització a escala local supramunicipal fou aplicat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona entre 2004 i 2017.[8]

 

​—————-

[1] Davis, W.B., Levine, M.D., Train, K.E. (1997). Fees and rebates on new vehicles: impacts on fuel efficiency, carbon dioxide emissions, and consumer surplus. Transportation Research E (Logistics and Transportation Review) 33 (1) 1-13.

[2] Martin, E., Shaheen, S. A., Lipman, T., & Camel, M. (2011). Public Perception of a Feebate Policy in California: 2009 Statewide Telephone Survey and Focus Group Results (No. 11-3377).

[3] d’Haultfoeuille, X., Givord, P., & Boutin, X. (2014). The environmental effect of green taxation: the case of the French bonus/malus. The Economic Journal, 124(578), F444-F480.

[4] https://www.theicct.org/blog/staff/practical-lessons-vehicle-efficiency-policy-10-year-evolution-frances-co2-based-bonus

[5] Lovins, A. B., Lovins, L. H., von Weizsäcker, E.U. (1997). Factor 4. Duplicar el bienestar con la mitad de recursos naturales. Informe al Club de Roma. Colección Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores. Barcelona.

[6] Collinge, R.A. (1997). User fees with “feebates”: Meeting revenue and allocative objectives without tradeoff, even when numbers are small. Journal of Environmental Management 50 171-185.

[7] Lemaire, J. (2012). Bonus-malus systems in automobile insurance (Vol. 19). Springer science & business media.

[8] Puig Ventosa, I. “Fee and rebate systems to foster ecologically sound urban waste management” (p. 527-534) a Cavaliere, A., Ashiabor, H., Deketelaere, K., Kreiser, L., Milne, J. (Eds.) Critical Issues in Environmental Taxation: International and Comparative Perspectives. Volume III. 2006. Richmond Law & Tax.