Impostos

IMPOSTOS A L’ABOCAMENT I LA INCINERACIÓ DE RESIDUS

Els impostos sobre l’abocament i la incineració són clau per a la implementació de dos principis bàsics en gestió de residus: el principi “qui contamina paga” i la jerarquia de residus. El principi “qui contamina paga” -formulat per l’OCDE el 1972 [1] i inclòs en els principals documents vertebradors de la política de residus a nivell europeu i estatal- determina que els responsables de la contaminació s’han de fer càrrec dels seus costos. El mercat no és capaç de generar preus per a l’abocament i la incineració que integrin els costos socials i ambientals, de manera que l’aplicació d’un impost contribueix a la internalització d’aquests costos. D’altra banda, la jerarquia de residus [2] indica el següent ordre de prioritats de gestió: “prevenció; preparació per a la reutilització; reciclatge; altres tipus de valorització (per exemple, la valorització energètica) i eliminació”. L’abocament i la incineració de residus ocupen els dos últims esglaons de la jerarquia.

Un impost que elevi els costos totals d’aquests tractaments contribueix a corregir el seu cost relatiu respecte al de la resta d’opcions (particularment important per a l’abocament, que d’altra manera és generalment l’opció més barata) i, per tant, contribueix a promoure les opcions prioritàries segons la jerarquia de residus.

Els impostos sobre els tractaments finalistes, particularment sobre l’abocament, són d’aplicació en la pràctica totalitat de països europeus i la seva efectivitat està àmpliament demostrada. [3]

Impostos sobre l’abocament i la incineració de residus a Espanya

De fet, la Comissió Europea ha formulat recomanacions específiques a Espanya indicant la necessitat de “introducció d’un sistema fiscal harmonitzat per a l’eliminació dels residus (és a dir, l’abocament i la incineració) que sigui operatiu en totes les comunitats autònomes” (Proposta d’acció # 4). [4]

La llacuna fiscal que suposa l’absència d’un impost estatal a l’abocament ha estat abordada de manera individual per deu comunitats autònomes. El resultat ha estat un conjunt de tributs de caràcter poc homogeni pel que fa als fluxos coberts i els tipus impositius aplicats, que a més es situen en nivells sensiblement inferiors als de la majoria de països europeus. pel que fa als fluxos, l’abocament de residus industrials està inclòs en tots ells en diferents modalitats; en quatre s’inclouen els residus municipals i en vuit dels residus de construcció i demolició. Per la seva banda, els tipus es troben entre 7 i 47,1 €/tona per als residus municipals, entre 1 i 35 €/tona per als industrials i entre 1 i 3,5 €/tona en el cas dels residus de construcció i demolició (Taula 1). En aquesta heterogeneïtat i en la necessitat d’un marc harmonitzat a escala estatal ha redundat també “Informe de la comissió d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol” [5].

Taula 1. Tipus impositius (€/tona) dels cànons de residus existents a Espanya, 2020

Nota: els tipus impositius de residus de la construcció a Madrid i al País Valencià s’expressa en €/m3

Fuente: Elaboració pròpia

​—————-

[1] OECD. (1972). Recommendation of the Council on Guiding Principles concerning International Economic Aspects of Environmental Policies.

[2] Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre, sobre els residus i per la que es deroguen determinades Directives (Directiva Marc de Residus), article 4: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=celex:32008L0098

[3] VV.AA. (2012) Use of economic instruments and waste management performances. Final Report Contract ENV.G.4/FRA/2008/0112. European Commission (DG ENV): http://ec.europa.eu/environment/waste/pdf/final_report_10042012.pdf

[4] European Commission (2018) The early warning report for Spain. Commission staff working document. http://ec.europa.eu/environment/waste/pdf/early_warning_report_ES.pdf

[5] Informe de la comissió d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol, 2014. https://goo.gl/JBIxg7

 

 

PROPOSTA D’IMPOST EUROPEU SOBRE ELS PLÀSTICS

El document “Research paper on a European tax on plastics”, elaborat per la Fundació ENT presenta els fonaments d’un impost sobre els plàstics a escala de la UE i analitza en quin moment de la cadena de valor es podria aplicar. Es presenten diverses alternatives relacionades amb la naturalesa jurídica i l’organització de l’instrument proposat, i la seva interacció amb el marc normatiu de la UE i les normes de gestió de residus.

Els impactes de l’impost es discuteixen en termes d’ingressos, competitivitat, plàstics més afectats i efectes ambientals positius. Es presenten algunes recomanacions en relació amb tipus impositius i beneficis fiscals.