PxG

Pagament per Generació | Definició

El pagament per generació representa la traducció del principi “qui contamina, paga” en la seva aplicació a les taxes de residus. Suposa, per tant, computar la generació real de residus de cada llar o comerç i definir l’import de la taxa en funció de la quantitat i tipus de residus generats. Vinculant de manera directa la generació de residus amb la taxa de les llars i establiments, es crea un incentiu econòmic per reduir la generació de residus. Establint aquest vincle entre el pagament de la taxa de residus i la quantitat i tipus de residus generats, els sistemes de pagament per generació promouen la participació dels ciutadans i comerços en la consecució dels objectius de la política de residus.

L’incentiu pot ser tant per reduir els residus com per participar en la recollida selectiva si es grava especialment la generació de fracció resta. També hi ha la possibilitat de combinar el gravamen de la fracció resta amb el d’alguna fracció reciclable amb un potencial de reducció alt mitjançant el canvi d’hàbits de compra per part de l’usuari del servei, com és el cas de la fracció envasos. En aquest cas, s’introduiria un incentiu també per reduir aquesta fracció.

Normalment, els models de PxG compten amb una part general (independent de la generació) i una part variable, depenent de la generació. Pel que fa al còmput de la part variable, els models de PxG es divideixen en dues categories: identificació del recipient (associats a sistemes de recollida selectiva porta a porta) i identificació de l’usuari (principalment mitjançant sistemes d’identificació en contenidors). D’aquestes dues categories, la d’identificació del recipient és la que compta amb més implantació ja que la seva implementació i gestió resulta generalment més senzilla. Cadascuna d’aquestes dues categories comprèn, al seu torn, diferents models.

 

La categoria d’identificació per recipient presenta bàsicament aquests quatre models:

Pagament per bujol amb recompte individual: Cada usuari o comunitat d’usuaris disposa d’un receptacle de volum conegut identificable a través d’un xip o tag (etiqueta), que és llegit pel servei de recollida en buidar-lo.

Pagament per bujol amb freqüència predeterminada: Els usuaris han de triar per endavant el volum del contenidor i/o la periodicitat de recollida que prefereixen entre les diferents opcions que ofereix l’Ajuntament, fet que determina l’import a pagar. El bujol assignat es recull seguint un calendari prefixat.

Identificació i pesatge del bujol: La taxa es calcula sobre el pes dels residus en el receptacle lliurat, que disposa de xip o tag, dispositiu electrònic detectat pel camió.

Pagament per bossa: L’usuari paga la taxa per avançat mitjançant la compra de bosses estandarditzades per al lliurament dels residus, que són les úniques acceptades pel servei de recollida. Les bosses són distribuïdes pel mateix Ajuntament o bé mitjançant comerços col·laboradors i solen ser diferents segons la fracció a recollir. En general, les bosses no estan vinculades a cada usuari, si bé també hi ha aquesta opció, utilitzant bosses amb un tag, que identifica l’usuari que les ha pagat.

A nivell estatal, aquest tipus de sistemes es poden trobar en els municipis d’Esporles, Argentona, Miravet, Rasquera, Usurbil, Maria de la Salut, Porreres, Binissalem, Mancor de la Vall, Alaró, Búger, Sa Pobla, Santa Maria del Camí, Riudecanyes i Verdú.

 

En el cas de la identificació de l’usuari, els contenidors compten amb un sistema de detecció d’usuari que permet l’obertura de la tapa (mitjançant una targeta, un mòbil o una clau). Trobem dos models diferenciats:

Chamber system: El contenidor disposa d’una cambra on es dipositen els residus, que poden mesurar-se per volum, amb una cambra simple d’un volum màxim dipositable, o per pes, amb un sistema de pesatge incorporat al contenidor.

Registre d’entregues: Una opció més econòmica, tot i que amb menys precisió, és comptar el nombre d’entregues que realitzen els usuaris al contenidor directament, malgrat es perdi el registre de la quantitat dipositada.

 

Associada a aquest últim model, una variant és el que es coneix com a pagament per participació, que consisteix en establir una taxa elevada sobre la qual anar descomptant en funció de la quantitat de vegades que es participi en la recollida selectiva de les fraccions reciclables. Vilablareix té un model de taxa d’aquest tipus, mentre que Riudecanyes té un model mixt de pagament per generació i pagament per participació.

 

El 2010 l’Agència de Residus de Catalunya edità una guia sobre PxG, redactada per ENT environment & management:

 

 

 

 

 

 

El 2019 ENT presenta l’informe “USER IDENTIFICATION FOR MUNICIPAL WASTE COLLECTION IN HIGH-DENSITY CONTEXTS“: